Són constants les consultes que rebem en el nostre despatx en relació als contractes d’alta direcció i les seves accepcions. Dubtes produïts pel desconeixement i l’ús generalitzat d’aquesta figura contractual, moltes vegades aplicada de manera errònia.
Per poder entendre aquest tipus de relació, què representa i quines característiques té, hem de partir del següent:
L’article 2.1 a) de l’Estatut dels Treballadors inclou la figura del personal d’alta direcció com a relació laboral de caràcter especial, exceptuant quan l’activitat a l’empresa es limita al mer exercici de les funcions inherents al càrrec de conseller o membre dels òrgans d’administració.
El contracte d’alta direcció es regula en el Reial Decret 1382/1985, d’1 d’agost. Es considera personal d’alta direcció aquells treballadors que exerciten poders inherents a la titularitat jurídica de l’empresa amb autonomia i plena responsabilitat, només limitats als òrgans superiors de govern i administració.
En virtut del que disposa l’esmentada legislació, el contracte d’alta direcció s’ha de formalitzar per escrit i, d’entre les qüestions generals, ha de reflectir la identificació de les parts, l’objecte del contracte, la retribució acordada especificant les diferents partides que la componen així com la durada total del contracte o, si s’escau, el caràcter indefinit d’aquest.
També es preveu un període de prova, que en cap cas podrà superar els nou mesos en cas que en el contracte s’hagi previst la durada indefinida.
Respecta al pacte de la no concurrència, la figura de l’alt directiu no pot celebrar altres contractes de treball amb altres empreses llevat que disposi de l’autorització per part de l’empresari o bé, existeixi pacte escrit en contra. Aquesta dedicació exclusiva ve implícita en la relació laboral de l’alt directiu. El pacte de no concurrència podrà tenir validesa fins i tot després d’extingir-se el contracte especial de treball, encara que aquest no podrà superar els dos anys i només serà vàlid quan l’empresari tingui un interès industrial o comercial i si es compensa econòmicament a l’alt directiu per aquest concepte.
Si l’alt directiu hagués rebut una formació professional especialitzada de durada determinada a càrrec de la companyia, es pot pactar que l’empresari tingui dret a una indemnització per danys i perjudicis en cas que l’alt directiu abandoni el seu lloc de feina abans del termini fixat entre ambdues parts. És el que s’anomena el pacte de permanència a l’empresa.
Pel que fa a l’extinció de el contracte de treball d’alta direcció, la llei preveu l’extinció per voluntat de l’ alt directiu o bé, per voluntat de l’empresari.
En el primer cas s’exigeix un preavís de tres mesos. Aquest termini pot arribar a ser de fins a sis mesos si així ho estableix el contracte indefinit o en contracte de durada superior a cinc anys. Tanmateix, l’alt directiu també pot extingir el contracte especial de treball amb dret a percebre la indemnització pactada quan concorrin causes com, modificacions substancials en les condicions de treball que redundin en el menyscabament de la seva dignitat, la manca de pagament o retard continuat en l’abonament del salari o qualsevol altre incompliment greu de les obligacions contractuals de l’empresa.
En cas d’extinció de la relació laboral especial unilateral de l’empresari, l’alt directiu tindrà dret a les indemnitzacions que s’hagin pactat en el contracte i, a falta de pacte, aquesta serà de set dies de salari per any de servei. El contracte podrà extingir-se per decisió de l’empresari, mitjançant l’acomiadament basat en l’incompliment greu i culpable de l’alt directiu, en la forma i efectes que disposa l’article 55 de l’Estatut dels Treballadors. En cas de declarar improcedent l’acomiadament, pel que fa a la indemnització, s’estarà al pactat per les parts en el contracte i, si no, l’equivalent a vint dies de salari per any de servei.
Els conflictes que puguin sorgir entre el personal d’alta direcció i les empreses, en relació a les qüestions que hem exposat, la jurisdicció competent per conèixer d’aquests conflictes serà de l’ordre social.
La modalitat especial de la relació d’alta direcció té diverses particularitats, que s’han de prendre en consideració a l’hora de formalitzar el contracte. La mateixa legislació deixa un ampli marge a l’autonomia de les parts per concretar els extrems d’aquesta relació especial, motiu pel qual, és essencial l’assessorament en aquesta matèria, a l’objecte d’una major i millor regulació de la relació laboral per tal d’evitar futurs plets o, si s’escau, poder afrontar-los amb les màximes garanties.
Quedem a la seva disposició per atendre’ls sobre aquest aspecte o qualsevol altre de l’àmbit laboral, d’una forma més individualitzada.
