La peça de qüalificació en un procediment concursal té especial rellevància per a l’òrgan d’administració de la societat concursada atès que, en cas de culpabilitat i en determinades circumstàncies, pot comportar la condemna a cobrir el dèficit concursal amb els béns personals de les persones afectades per aquesta secció.
Entre les persones susceptibles de ser afectades per la qualificació de la societat destaca la figura de l’administrador de fet atès que les responsabilitats concursals a les quals poden enfrontar-se podran ser les pròpies de l’administrador de dret.
Per administrador de fet es considera, ex article 236.3 de la Llei de Societats de Capital, a la persona que en el tràfic mercantil exerceix, sense títol, amb títol nul o extingit, o amb un altre títol, les funcions pròpies de l’administrador. També a aquella persona sota les instruccions de la qual actuïn els administradors. És, en definitiva, la persona que en realitat mana a la companyia, exercint els actes d’administració de l’empresa, encara que formalment siguin realitzades per una altra persona que figura com el seu administrador.
La figura de l’administrador de fet ha estat àmpliament analitzada tant per la doctrina com per la jurisprudència essent que el determinant, allò que caracteritza a l’administrador de fet, és la concurrència de dos elements:
– Un de negatiu, consistent en qui no ostenta la condició de dret, això és, aquell en qui no concorre una vàlida investidura d’aquest càrrec, bé perquè mai ha existit, bé perquè havent-ho fet ha perdut la seva eficàcia.
– Un de positiu, tot diferenciant:
- a) La realització d’una activitat real i efectiva en la gestió del desenvolupament de l’activitat empresarial i administració d’aquesta en sentit estricte (a tall d’exemple la convocatòria d’una junta general, la redacció dels comptes anuals, etc…).
Aquesta activitat de gestió ha de recaure sobre matèries pròpies de l’òrgan d’administració de la societat.
- b) Que l’activitat s’exerceixi amb total independència o autonomia de decisió, de tal manera que pugui raonablement entendre’s que aquesta persona, al marge d’un nomenament formal o regular, està exercitant les funcions de poder com a vinculants per a la societat i, per tant, com expressió de la voluntat social.
- c) Que el seu exercici sigui constant i habitual, ja que un acte esporàdic de direcció, administració o gestió no permet conceptuar a qui el realitza com a administrador de fet.
En síntesi, per a la determinació d’un administrador de fet, el rellevant és l’exercici de les funcions pròpies de la direcció general de l’empresa, implicant una participació contínua en aquesta direcció i un control efectiu i constant de la marxa de la societat.
Per al seu reconeixement i imputació la jurisprudència obliga a fer, a fi de garantir la seguretat jurídica, un esforç argumentatiu i probatori intens, ja sigui a través de proves directes (documentals, interrogatoris, testificals o informes pericials) com a indiciàries. Ha d’acreditar-se la seva actuació de manera oculta.
Finalment, especial consideració i estudi requereix la consideració d’administrador de fet en societats unipersonals i en grups de societats (en la influència de la societat matriu respecte les seves filials).
Per tot això, i atès que, com s’ha exposat, la consideració d’administrador de fet pot comportar conseqüències econòmiques de gran rellevància, esdevé capital disposar d’un correcte i puntual assessorament jurídic tendent a evitar tals riscos. A aquest efecte, a “FIGUERAS LEGAL, S.L.P.” podem donar resposta als teus dubtes i inquietuds sobre aquest tema.
