Jordi Castells – Abogado en Figueras Legal
Ser administrador d’una empresa representa un compromís seriós on la seva actuació ha de ser, en tot moment, diligent. Això comporta el compliment d’una sèrie d’obligacions, especialment en l’àmbit econòmic, on passa a tenir especial rellevància en aquelles situacions on, malauradament, la companyia no se troba en un bon estat de salut a nivell econòmic-financer.
Arribat aquest punt, si una companyia es troba immersa en causa de dissolució (sent la causa més comuna la que fa referència a l’existència de pèrdues que deixen reduït el patrimoni net a una quantitat inferior a la meitat del capital social) esdevé imprescindible i necessari una actuació explícita y ràpida per part de l’òrgan d’administració a fi d’evitar possibles responsabilitats (definida com aquella obligació de rescabalar las conseqüències perjudicials pels drets i interessos de terceres persones).
En cas contrari, una omissió o una actuació tardía pot donar lloc a l’acció prevista a l’article 367 de la Llei de Societats de Capital. En dit precepte s’estableix una acció de responsabilitat per deutes on els administradors respondran de forma solidària de les obligacions de la societat si en el termini de 2 mesos no convoquen Junta General d’adopció d’acord de dissolució o de remoció de dites causes o, si la societat fos insolvent, l’obligació de promoure el corresponent concurs de creditors. Dit termini ha de computar-se des del moment en que els administradors tingueren o haurien d’haver tingut coneixement de la situació patrimonial de la companyia si haguessin obrat amb la diligència inherent al seu càrrec.
Dita responsabilitat té el caràcter de solidari i personal (arribant, doncs, als béns personals i privatius del propi administrador, amb tot el que això implica) y s’estendrà a aquelles obligacions socials posteriors a l’existència de la causa legal de dissolució de la societat. En aquest sentit la pròpia llei determina una presumpció iuris tantum, sent que es presumirà que les obligacions socials reclamades són posteriors a l’existència de la causa de dissolució, llevat que els administradors acreditin que són de data anterior.
Cert és que l’article 13.1 del Reial Decret Llei 3/2020 de 18 de setembre determina que no se prendran en consideració les pèrdues de l’exercici 2020 als efectes de determinar la concurrència de causa de dissolució. No obstant, dit àmbit temporal és limitat y acotat en el sentit que sí computaran y hauran de tenir-se present als comptes dels exercicis 2021 i següents. En conseqüència, cas d’existir causa legal de dissolució a data 31 de desembre de 2020, el termini de 2 mesos començarà a comptar como a màxim el 31 de març de 2021, termini límit de formulació dels comptes anuals a tenor de l’article 253 de la Llei de Societats de Capital (llevat que l’òrgan d’administració tingués coneixement de la situació patrimonial amb anterioritat).
Per tot plegat, cal dur a terme totes les actuacions necessàries per evitar escenaris on l’administrador de la companyia es vegi en una situació on, amb els seus propis béns personals, hagi de respondre pels deutes societaris. En aquest punt, esdevé de vital importància disposar d’un correcte i puntual assessorament jurídic tendent a evitar aquest tipus de situacions totalment desagradables. A tal efecte, a Figueras Legal podem donar resposta a tots els teus dubtes i inquietuds sobre aquest tema.
Finalment, cal posar especial èmfasi en el fet que dita acció de responsabilitat cal ésser diferenciada, per un cantó, de l’acció de responsabilitat individual prevista a l’article 236 de la Llei de Societats de Capital, entesa como una acció indemnitzatòria que, per a la seva aplicació, exigeix una conducta o actitud que doni lloc a un dany de tal forma que l’actor perjudicat ha de provar que entre l’acte o omissió de l’administrador de la companyia i el dany produït hi ha un nexe causal i, per altre banda, de l’acció de responsabilitat civil recollida a l´article 1.902 del Codi Civil, que té el seu supòsit de fet en danys per accions que es duen a terme per l’administrador societari fora de l’exercici de les seves funcions.
